Un bloc de Gerard Gort.

Sunday, April 30, 2006

Punt de trobada i de comiat, de dolçor, alegria, sospirs i plors, de secrets i sorolls. De tantes afinitats i divergències. De batalles i avorriment. És el nostre menut espai vital. On passen les coses.

Saturday, April 29, 2006

Taques d'amor embruten folis que de tan blancs fan feredat.

Uns intrusos, sense cor,
busquen recer, on protegir-se,
i fan cap també al paper.

Qui ho llegeix coneix l'autor
i perplex de la buidor que hi manifesta
desitja interrogar-lo però no sap ni on ni com,
car en aquella circumferència cal ser nàufrag i deutor.

Wednesday, April 26, 2006

Desembolico records. Acarano l'ara. I assajo futurs.

Monday, April 24, 2006

Impregnat de l'esperit de Sant Jordi al Mercadal encaro amb força l'exigent primavera.

Ja no em deixo enlluernar per les façanes però continuo transitant per camins incerts.

Wednesday, April 19, 2006

Ja fa molts dies que les nostres circumstàncies no ens deixen ser lliures però vencerem al fre.

Tuesday, April 11, 2006

Potser és cert que esperar ens allunya més dels actes i que cal corre el risc d'equivocar-nos per precipitar un desenllaç o altre.

Monday, April 10, 2006

Amb lleganyes als ulls Barcelona em regala l'espectacle de contemplar el despertar de la ciutat.

Sunday, April 09, 2006

Per ella un xarrup d'excitació, senyor cambrer. Tenen batuts de gosadia per un servidor?

Friday, April 07, 2006

Un garbuix d'esqueixos de vida m'inunda els pensaments.

Thursday, April 06, 2006

Per més cops que em despullis sempre em guardaré secrets.

Wednesday, April 05, 2006

Als ateus i els sense pàtria sempre els mancarà quelcom.

Tuesday, April 04, 2006

Invoco, ara i aquí, l'estat de gràcia.

Sunday, April 02, 2006

Igual que jo vas néixer sota el signe de la primavera. I el verd del mirar del teus ulls, el teu nom i les teves arrels et delaten: tu també ets filla d'Atlàntida.

Saturday, April 01, 2006

El viatge a la lluna de Fina Oliver

Mots que fugen de les entranyes per projectar-se a l'infinit cerquen un lloc a mig camí on els llauradors, artistes i trobadors sembren somnis en els oliverars. Somnis que prenen forma d'ocells que es deixen guiar pel so d'una música que no senten però intueixen. Les recompenses de cada descoberta els fan volar més alt, creuant tempestes i vencent la basarda que genera cada nova etapa; plantant-se davant del jo i del nosaltres desconegut. Un trajecte sense fi que ens apropa a la llum que t'il·lumina en la foscor.