Mentre rodolo pels dies el record aquell fuig corrents per salvar-se de l'oblit.

Persisteixi o defalleixi sempre seràs la meva causa.

Fa molt que balanceges i el grinyol del gronxador és ja ensordidor.

La tortura de tants dies sense mirar-nos els ulls no desnua el nostre llaç. El desideràtum present no s'apaivaga, al contrari. Serà concretat o el màxim dels desitjos fins al final dels temps.

Escures el fons dels dies amb basarda a esgarranxar-te amb les espines de llorer.

I tot d'una es regenera esperança el que era dolor.

Topem en vertical i s'horitzontalitzen els cossos.