Comparteixo taula, en un cabaret parisenc dels quaranta, amb el Cantinflas i el Fontserè. Ens n'enfotem del mort i qui el vetlla i preparem de nit el dia.

On millor m'abstrec de tot és enmig del soroll de molta gent. A la barra d'aquell bar i a la terrassa de la plaça és on practico l'abstracció.

Què va acabar pitjor? El rosari de l'Aurora o la comèdia de Falset?

Sols de fil

Sols de fil
damunt l’erm gris negrós.
Arbrant-
se amunt, un pensament
polsa el so de la llum: encara
queden cants per a ser cantats més enllà
dels homes.

Paul Celan, a Cristall d’alè, del 1965. (Traducció d’Arnau Pons)

Ets l'esdevenidor...

Ets l'esdevenidor, l'aurora immensa
sobre les planes de l'eternitat,
el cant del gall rera la nit del temps.
Tu ets el rou, les matines, la noia,
la mare, el foraster, la mort.

Tu ets la forma canviant tothora
que sempre solitària s'eleva del destí,
que resta no alabada ni planyuda,
mai no descrita, com un bosc salvatge.

Tu ets la quinta essència profunda de les coses
que es guarda de dir d'ella l'últim mot,
i es mostra als altres sempre diferent:
costa per al vaixell, vaixell per a la terra.

Rainer Maria Rilke. Traducció de l'alemany de Joan Vinyoli.