Un bloc de Gerard Gort.

Wednesday, April 30, 2008

Els duaners de la penombra ja no validen la contrasenya de sempre. Hauré d'inventar una nova cançó per creuar la frontera?

Thursday, April 17, 2008

Quan tornaran els augustos mandataris?

Wednesday, April 16, 2008

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.


Cançó de la rosa de paper, obra de Vicent Andrés Estellés, que per cert va dedicar a José Martí.

Wednesday, April 02, 2008

Si plores, plora
fins que les llàgrimes se't petrifiquin.

El dolor és una agulla a la pupil·la
injectant-te les llàgrimes
que ja has vessat.


Txema Martínez a L'arrel i la pluja. (Premi Carles Riba 2007)