Una petxina és una cosa ben petita, però puc desmesurar-la tornant-la a deixar al mateix indret on la trobo, posada damunt l'extensió de sorra. Car aleshores prendré un grapat de sorra i observaré el poc que me'n resta a la mà tan bon punt s'hagi esmunyit pels intersticis dels dits gairebé tot el grapat; observaré uns quants grans, després cada gra, i cap de tots aquests grans de sorra ja no em semblarà aleshores una cosa tan petita, i aviat la petxina formal, la copinya d'ostra o la tiara borda o la "navalla" m'impressionarà com un enorme monument, colossal i preciós alhora, quelcom com ara el temple d'Angkor, Saint-Maclou o les Piràmides.

Fragment del llibre El partit pres de les coses, de Francis Ponge. (Montpeller, 1899 - Bar-sur-Loup, Provença, 1988). Traducció al català de Joaquim Sala-Sanahuja.

"Si fos a recomençar tornaria a ésser el mateix i tornaria a formar part del batalló de periodistes quixots, consagrats a una causa, a una bandera, que continuaran escrivint sense altra esperança de retribució que el plaer del deure complert i la joia immensa d'haver contribuït a la defensa d'una causa justa que, en el meu cas personal, és la de la llibertat dels homes i la llibertat de la meva terra".

Domènec de Bellmunt.