Estrips d'impaciències

2010-11-30T15:19:00.000-08:00

Entre els meus braços, ai, he perdut tantes coses.
No et retingueren mai: per això és que hi reposes
i et tinc per sempre més.

Fragment final de Cant d'Abelone de Rainer Maria Rilke.

2010-05-20T14:42:00.000-07:00

Qui la rescatarà del fons del mar? Qui li explicarà ara els idil·lis de la vila?

2010-04-29T13:36:00.000-07:00

Que plena de dolor
la teva cisterna
de pedra fosca.
La pluja de molts anys
de soledat
l'ha omplert.
Jo ara bec del teu solatge
l'intent de salvar-nos
d'aquesta soledat.

Cisterna, de Joan Vinyoli.

2010-04-06T15:11:00.000-07:00

Som cinc mil
que ballem entre el cel i l'infern...

2010-03-18T16:03:00.000-07:00

Després del silenci dels àngels de la guarda renunciarem per sempre a les renúncies.

2010-02-16T12:50:00.000-08:00

Quan tot era possible, tot es va quedar a mig fer.

2010-01-19T11:51:00.000-08:00

Escortat pels monumentals burgesos de Calais esculpits per Rodin crido amb èmfasi, al mig de la Rambla: "Visca l'home que plantava arbres!".

2009-12-29T05:07:00.000-08:00

Totes les cuirasses s'han fet miques i cerco en va escuts que em protegeixin en la batalla diària.

2009-11-13T07:03:00.000-08:00

La felicitat és un plat de rovellons!

2009-11-07T08:33:00.000-08:00

Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si oblidat de tu mateix fas tot el que pots en teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l’adobament del món. El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva.

Fragment de l'Elogi del viure, de Joan Maragall.

2009-10-08T15:03:00.000-07:00

Una petxina és una cosa ben petita, però puc desmesurar-la tornant-la a deixar al mateix indret on la trobo, posada damunt l'extensió de sorra. Car aleshores prendré un grapat de sorra i observaré el poc que me'n resta a la mà tan bon punt s'hagi esmunyit pels intersticis dels dits gairebé tot el grapat; observaré uns quants grans, després cada gra, i cap de tots aquests grans de sorra ja no em semblarà aleshores una cosa tan petita, i aviat la petxina formal, la copinya d'ostra o la tiara borda o la "navalla" m'impressionarà com un enorme monument, colossal i preciós alhora, quelcom com ara el temple d'Angkor, Saint-Maclou o les Piràmides.

Fragment del llibre El partit pres de les coses, de Francis Ponge. (Montpeller, 1899 - Bar-sur-Loup, Provença, 1988). Traducció al català de Joaquim Sala-Sanahuja.

2009-10-04T14:56:00.000-07:00

"Si fos a recomençar tornaria a ésser el mateix i tornaria a formar part del batalló de periodistes quixots, consagrats a una causa, a una bandera, que continuaran escrivint sense altra esperança de retribució que el plaer del deure complert i la joia immensa d'haver contribuït a la defensa d'una causa justa que, en el meu cas personal, és la de la llibertat dels homes i la llibertat de la meva terra".

Domènec de Bellmunt.

2009-09-30T14:43:00.001-07:00

Tot i la meva covardia,
voldria pedres de paraula
contra aquest mur.

Del poema En la nit, de Joan Vinyoli.

2009-09-25T07:49:00.000-07:00

Croquetes de ceps.

Una de les tapes estel·lars de la taverna 'Els tres porquets' de la Rambla del Poblenou de Barcelona.

2009-08-24T15:13:00.000-07:00

Cada dia més m'agradaria d'allunyar-me'n. Però ja ni nord enllà podem fugir.

2009-08-12T03:50:00.000-07:00

Conill a les herbes de la Mussara, acompanyat de safates de patates.

Només a l'Aleixar.

2009-08-02T12:59:00.000-07:00

Contemplo la lentitud del diumenge amb remembrança del temps dels intents.

2009-07-06T14:40:00.000-07:00

Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
però pensa en mi,
menuda,
pensa en mi.

Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.

I porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells
i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.

Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu dels teus cabells;
et diu al cor
que l'ocell engabiat, mor.

Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen els meus vidres els seus becs.

I em conten
la història blanca i menuda
que entre quatre parets es marceix.
Piulen
que es mor la primavera
quan no pot anar a passeig.
Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per a volar-lo tu i jo amb ells.

'Menuda'. Cançó de Joan Manuel Serrat. Interpretada per Sílvia Pérez Cruz és més bella encara.

2009-06-17T14:05:00.000-07:00

... tindrem la mida de totes les coses.

2009-05-08T11:07:00.000-07:00

"El veritable simbolisme consisteix en representar allò que és general per allò que és particular, no com un somni o un fantasma, sinó com una manifestació momentània però vivent de l’inescrutable".

Del llibre Pensaments de Goethe, de Joan Maragall.

2009-05-07T07:43:00.000-07:00

El 27 de maig cantarem a Roma allò de: "són les coses bones de passar a l'eternitat".

2009-03-12T06:30:00.000-07:00

Ostres amb pedres d’aiguardent de mel d’acàcia, tòfona, poma verda, destil·lat de terra, concentrat d’ostres, xampinyó i sòpia tèbia de fonoll i ostres.

El Celler de Can Roca. (Girona)

2009-02-16T02:22:00.000-08:00

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat-Papasseit a El poema de la rosa als llavis (1923).

2009-02-12T07:45:00.000-08:00

Es mantindran sempre infranquejables els teus contorns?

2009-01-20T11:41:00.000-08:00

El Petit Príncep prepara el retorn. Que algú avisi a l'aviador!

2008-12-22T07:35:00.000-08:00

El teu avi tenia un bigoti llarg i blanc
i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps.
Pels matins les teves tietes baixen a banyar-se
a una platja escenari de la Segona Guerra Mundial

Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?

Ton pare destil·la prunes i les deixa fermentar
i en fires exsoviètiques ven licors de vuitanta graus.
Al jardí la teva àvia vesteix quimono blanc
mentre el sol vermell es pon entre les branques d’un bonsai.

Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?
Dona estrangera

Mentre ballem em mullen les aigües del Rin,
entro amb un tanc rus a Berlín,
m’espanta el teu passat víking.

Mentre ens besem entre copes d’arbres gegants,
ta mare resa a déus estranys,
ton pare educa uns elefants.

Quan fem l’amor dos-cents dansaires otomans
giren contents al meu voltant
somriuen i piquen de mans.

I ens abracem i pujo en un tramvia groc,
passejo entre obres del Barroc,
em perdo en la Terra del Foc.

Lletra de Dona estrangera, de Manel.

2008-12-15T04:38:00.000-08:00

... i just quan aconsegueixo posar-me dret a la cresta de l'onada tot el mar s'evapora.

2008-12-06T09:46:00.001-08:00

Honorem a la soprano una nit de dijous pels carrers del Born amb una cançó a treus veus. Ella ens obsequia amb un somriure i amb un diapasó, l'instrument que marca la nota la perquè afinem en la vida. És el la de l'alegria, el la de la felicitat contagiosa.

2008-11-27T03:38:00.000-08:00

La jove de la perla observa per la finestra la plaça de Delft i no se’n sap avenir. En una terrassa hi fan unes Moritz, compartint taula i conversa, Magritte, Gort, Vermeer, Hammershøi i Hopper.

2008-10-22T07:20:00.001-07:00

Som els qui empenyem.
Però el pas del temps
no el tingueu en res
en el que perdura.

Tot allò que és pressa
prest haurà passat;
sols el que roman
és el que inicia.

Nois, no malverseu
coratge a ser ràpids,
ni en l’intent de vol.

Tot és en repòs:
claredat i fosca,
el llibre i la flor.

De Rainer Maria Rilke. Versió de Joan Vinyoli.

2008-10-21T07:24:00.001-07:00

Procedeixo d'on no he estat mai. D'allà on vaig.

2008-09-03T13:23:00.000-07:00

Busco un cabdell de fil d'Ariadna per anar-lo desenrotllant -molt pausadament- i descobrir el més enllà dels confins d'aquesta laberíntica presó.

2008-09-01T13:32:00.000-07:00

Ets arreu. Dins meu i fora de mi. Al zenit i al nadir. A àrtic i antàrtic. En la immensitat infinita i en la petitesa més micro.

2008-08-14T02:16:00.000-07:00

Ben sospesat, els dies
de joventut valen molt
per no donar-los un alt preu.
Si foren rics de foc i d'acció i disponibles
a tot
—una nit estelada
no la desdenyis, no val menys que els erms
transitats per la mort.
Si fores
fracàs, anhel i solitud i reserva
de la guspira que encén boscos
i no sols
projecte avar de guanys
d'hipòcrita domini,
sobretot si fores
pur en el pur, diré que vas donar
la mesura d'un home.

La mesura d'un home, de Joan Vinyoli.

2008-07-20T14:49:00.000-07:00

Segueix el consell de Joan Salvat-Papasseit: no estalviïs el bes que el goig d'amar no comporta mesura.

2008-07-08T15:19:00.000-07:00

M'allunyo per plantar-me en el suburbi de les petites coses, en el barri de les revelacions, a l'indret de les veritats ignotes.

2008-07-01T15:36:00.000-07:00

Un altre Sant Pere s'ha fet fonedís i voldríem ja altre cop trons i pólvora. Estriparem impaciències i procurarem silencis fins que tornin els dies volàtils en què nosaltres som nosaltres.

2008-06-09T14:40:00.000-07:00

Compro gavardina que m'abrigalli en temps de foscúria. Es remunerarà com bonament es pugui.

2008-05-21T09:46:00.000-07:00

Despunten crits de fulles en els arbres,
esquinça un vol de grius el captard
i la muntanya, amb blau recolliment
crepuscular, porta a la falda humil
un davantal de blats encara tendres.
M'allunyo dels embruixos del ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Domini màgic, de Joan Vinyoli.

2008-05-20T14:53:00.000-07:00

Pitjar lo botó. Ballar el ball de la cirereta. I cridar ben fort "Visca el metro!"

2008-05-06T06:34:00.000-07:00

Desassedegar-me, sense cap pressa, amb regalims de suc de pruna que llisquin pel teu coll. Aquesta és la victòria que vull.

2008-04-30T04:19:00.000-07:00

Els duaners de la penombra ja no validen la contrasenya de sempre. Hauré d'inventar una nova cançó per creuar la frontera?

2008-04-17T15:57:00.000-07:00

Quan tornaran els augustos mandataris?

2008-04-16T13:14:00.000-07:00

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

Cançó de la rosa de paper, obra de Vicent Andrés Estellés, que per cert va dedicar a José Martí.

2008-04-02T14:14:00.000-07:00

Si plores, plora
fins que les llàgrimes se't petrifiquin.

El dolor és una agulla a la pupil·la
injectant-te les llàgrimes
que ja has vessat.

Txema Martínez a L'arrel i la pluja. (Premi Carles Riba 2007)

2008-03-31T15:17:00.000-07:00

Que no ens el furtin els encaputxats. Lliurem-nos a cadascuna de les trenta partides, tot just comença el joc.

2008-03-17T08:50:00.000-07:00

Quan són la música i la pintura les qui et segresten la síndrome d'Estocolm no té ni tractament ni curació possibles.

2008-03-10T09:20:00.000-07:00

Amb la Primavera a tocar invoco tots els bellveures i bellviures de la terra des de l'amagatall on espio els dies.

2008-03-05T05:32:00.001-08:00

Inventario records i projectes i els amuntego davant del mar. La comparació dels dos munts m'empeny a fer el molt que em queda mentre a l'arxiu de la memòria hi emmagatzemo el poc que he fet.

2008-02-24T15:13:00.000-08:00

Intueixo el perfum de la ciutat secreta tot i que em sé encara lluny-lluny de l'aval dels guies i els guardians.

2008-02-12T06:28:00.000-08:00

M'agradaria que mai més torni a ser diumenge. Que la pesantor, la lentitud en els actes i pensaments, i aquella estranya sensació que corroeix busquin un altre emplaçament.

2008-02-03T14:55:00.000-08:00

Malaeixo la lletra petita del contracte nostre, qui ni tu ni jo vam signar mai. També les clàusules secretes que tot ho entelen.

2008-01-28T14:34:00.000-08:00

Comparteixo taula, en un cabaret parisenc dels quaranta, amb el Cantinflas i el Fontserè. Ens n'enfotem del mort i qui el vetlla i preparem de nit el dia.

2008-01-14T05:11:00.000-08:00

On millor m'abstrec de tot és enmig del soroll de molta gent. A la barra d'aquell bar i a la terrassa de la plaça és on practico l'abstracció.

2008-01-09T04:48:00.000-08:00

Què va acabar pitjor? El rosari de l'Aurora o la comèdia de Falset?

Sols de fil

2008-01-07T15:18:00.000-08:00

Sols de fil
damunt l’erm gris negrós.
Arbrant-
se amunt, un pensament
polsa el so de la llum: encara
queden cants per a ser cantats més enllà
dels homes.

Paul Celan, a Cristall d’alè, del 1965. (Traducció d’Arnau Pons)

Ets l'esdevenidor...

2008-01-02T15:28:00.000-08:00

Ets l'esdevenidor, l'aurora immensa
sobre les planes de l'eternitat,
el cant del gall rera la nit del temps.
Tu ets el rou, les matines, la noia,
la mare, el foraster, la mort.

Tu ets la forma canviant tothora
que sempre solitària s'eleva del destí,
que resta no alabada ni planyuda,
mai no descrita, com un bosc salvatge.

Tu ets la quinta essència profunda de les coses
que es guarda de dir d'ella l'últim mot,
i es mostra als altres sempre diferent:
costa per al vaixell, vaixell per a la terra.

Rainer Maria Rilke. Traducció de l'alemany de Joan Vinyoli.

2008

2007-12-31T09:12:00.000-08:00

Que l’any que comença del cel caiguin espurnes d'or que inflamin els cors amb milions de somriues. Que el batec s’encomani, que causi epidèmia.

2007-12-27T08:45:00.000-08:00

Ens vetarà sempre la carícia, l'intangible?

2007-12-20T05:12:00.001-08:00

Ni els llibres ni les pantalles
t'explicaran el que em calles.

Enric Casasses

2007-12-19T09:21:00.000-08:00

He somiat que mai ens havíem dit adéu. O potser que sí que ens ho havíem dit. El cas és que estàvem junts, els nostres cossos es trobaven de nou i res més no importava. Els somnis reparen allò irreparable.

2007-12-08T07:21:00.000-08:00

Formosa-formosa; la Formosa no ho és.

2007-11-24T09:15:00.000-08:00

Té vocació d'avi però no vol ser pare. Heus aquí el seu dilema.

2007-11-21T07:30:00.000-08:00

Benvigundes les inclemències de tota mena. Ja no em cal protecció: els covards són valents; els herois, antiherois; la fantasia, veritat, i, el teu món, el meu món.

2007-11-13T07:15:00.000-08:00

Fa encara no una setmana d'aquells instants de felicitat extrema. En caure de tan amunt a l'abans terraplè em sento ara en la fondària més profunda. Alts i baixos i contrastos que revelen potser la improfitositat de la línia recta. Disposat a l'alegria, el sospir, el dolor i el sotrac, la defugiré sempre. Ni sóc ni vull ser encefalograma pla.

2007-11-12T08:28:00.000-08:00

Després de la tenebra tornarà l'àrtic al seu pol original?

2007-11-07T10:35:00.000-08:00

Ho sento si una part del meu cos
només pot veure’t com un temple
I el meu sentit del sagrat
comença allà on se m’acaba el ventre

Ho sento, Maria
Però adorant-te he perdut
la meitat de la meva vida

¿Què en farem del desig
ara que hem trobat l’amor?

Et vaig veure en sortir de classe
a l’autobus i pel carrer
a la feina i a la tele

al setembre i al gener
ets l’amiga de l’amiga
i devegades tu també

Ho sento, Maria
Però adorant-te he perdut
la meitat de la meva vida

¿Què en farem del desig
ara que hem trobat l’amor?

Del nou disc de Mishima 'Set tota la vida'. Tema: 'El temple'

2007-11-04T04:09:00.000-08:00

T’hauria de dir el que vols sentir
hauria de fer el que tothom espera de mi
però de sobte el sol perfora un gran núvol
i la tarda esclata com si fos un matí

En aquest intercanvi aparent
les veritats es confonen
i el covard és valent

i en l’estona que passa
entre que ho veig i ho entenc
va creixent la certesa
que no ens necessitem
però ens tenim

Va creixent…
No ens necessitem…
…la certesa
…però ens tenim

Del nou disc de Mishima 'Set tota la vida'. Tema: 'La tarda esclata'.

2007-11-03T05:29:00.000-07:00

Tu no saps com em fas sentir
Com un ninot fora la caixa
Tan petit i insignificant
A les teves mans un tros de fang
Tu no saps com em fas sentir
Com un idiota que compta el temps perdut
Entre un ja ens veurem i un avui no puc

Tu no saps reconèixer en mi
El que tinc d’or et sembla una llauna
i jo m’arrugo i vaig oxidant-me

El que trobo dolç a tu t’amarga
I per allargar la tonteria
que ens cremava avui està ofegant-me
I per allargar la tonteria
que ens cremava avui està ofegant-me

Tu no saps com em fas sentir

Del nou disc de Mishima 'Set tota la vida'. Tema: 'Un tros de fang'

2007-11-02T05:26:00.000-07:00

T'estimo igual, sempre hi seràs. Però ja no condiciones el meu existir com ahir.

2007-10-19T03:03:00.000-07:00

Tot i que ho negues sé que guardes secrets alquímics que mai explicaràs a qui no faci el mateix camí que tu.

2007-10-07T07:32:00.000-07:00

Inventaràs una altra esperança per poder estimar altre cop.

2007-09-30T04:13:00.000-07:00

M'han diagnosticat frisança de tu i decideixo funambular per sobre el precipici. Sol·licito l'alta de soci al club d'exploradors de l'abisme.

2007-09-24T08:55:00.000-07:00

Faràs dos trucs i t'obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.

Feliu Formosa

2007-09-06T08:44:00.000-07:00

Els enemics dels bons llibres i del bon gust en general no són els qui els menyspreen, sinó els qui els devoren.

Herman Hesse

2007-08-18T07:37:00.000-07:00

Trobaràs el paradís en l'ideal que ocultes als altres.

2007-08-13T07:27:00.000-07:00

Gràcies pel teu mestratge i la teva generositat il·limitada. La teva amistat ha estat el més preuat dels privilegis.

2007-08-01T09:30:00.000-07:00

Etern retorn dels arquetips o reencarnació?

2007-07-24T06:26:00.001-07:00

Els guardians dels silencis, els mots i els paisatges. Heus aquí els meus herois!

2007-07-19T06:09:00.001-07:00

L'altre dia vaig reconstruir sol els itineraris que fèiem junts fins al recer dels nostres cossos. I la nostàlgia no em resulta amarga; em fa feliç.

2007-07-16T11:16:00.000-07:00

L'onatge et fa agafar embranzida vers no saps on i et deixes endur.

2007-07-08T04:17:00.000-07:00

Tenir-te prop altera la meva relació amb el món. T'elegiria d'entre el milió de dones més belles.

2007-06-29T10:00:00.000-07:00

Tens sabor de somriure i fas olor de mirada. Beses amb els ulls i abraces amb els llavis.

2007-06-21T10:30:00.000-07:00

El congrés de dones d'aigua té data incerta, desconec quan serà. Tanmateix, l'ensumo proper.

2007-05-27T07:40:00.000-07:00

Sóc ciutadà del somni. D'un indret sense present, ni passat, ni futur. D'allí on regna la boira de l'eternitat.

2007-05-26T06:43:00.000-07:00

Recordo amb enyor la textura de tovallola que fa olor a net. També la teva veu, el teu somriure. I aquella manera teva de mirar-me.

2007-05-25T08:49:00.000-07:00

El demà que ens pertany es fa pregar: serà millor no impacientar.

2007-05-17T03:37:00.000-07:00

Per tu, que per a mi ets llavor subversiva, endarreriré o avançaré de nit tots els rellotges. Fins que els dies siguin nostres.

2007-05-08T07:45:00.000-07:00

Aiguabarrejo amors de la més diversa índole.

2007-05-07T07:57:00.000-07:00

Dissabte els carrers de les ciutats de Palma i València van ser un clamor que encomana moral de victòria. Ja no ens mou només la voluntat de resistència.

2007-05-02T08:21:00.000-07:00

Busco harmonia i equilibri enmig del caos. Les ànimes que m'acompanyen saben també que tal propòsit exigeix total solitud.

2007-04-30T05:33:00.000-07:00

Quan et poses en dansa les proeses resulten fàcils i atraus totes les mirades.

2007-04-27T03:46:00.000-07:00

Llisco per l'abril, topo amb el maig i em sento ja al presidi d'estiu.

2007-04-26T02:34:00.000-07:00

-Un bitllet a la ciutat dels senzills, si us plau.

-Anada i tornada?

-Només anar, no penso tornar.

-Dia de sortida?

-Qualsevol que no sigui ni dimarts ni dimecres.

-Li va bé marxar avui mateix?

-Sí, com més aviat millor.

-Avió o barca?

-M'és indiferent.

-Finestreta o passadís?

-Finestra amb cortina de vellut.

-Fumador o no fumador?

-Boira a l'altra banda del vidre.

-Són 3 euros amb 50 més taxes.

-D'acord, tingui. Quedis el canvi.

-Ja pot embarcar. Bon viatge.

2007-04-17T04:09:00.000-07:00

Serviria de res enxampar els lladregots que han saquejat els paisatges i racons més bells? O més val blindar els que ens queden de nous robatoris?

2007-04-15T08:55:00.000-07:00

Faig remembrança dels dies de glòria i m'agrada. No perquè m'incentivi la nostàlgia. Sé de l'etern retorn de tot i el meu motor de vida són els prodigis que m'esperen.

2007-04-12T09:21:00.000-07:00

De tant en tant els meus dos jo es confabulen per destituïr-me i intenten en va reemplaçar-me per un altre.

2007-04-09T05:03:00.000-07:00

Amb aquesta mercaderia no ens farem mai rics però ens agrada traficar amb somnis i il·lusions. Ens erigim contrabandistes d'aliment espiritual.

2007-04-06T04:47:00.000-07:00

Col·lecciono quimeres i acumulo fracassos.

2007-04-05T08:46:00.000-07:00

Aparcarem la raó, la matèria i l'avorrida monotonia. Farem malabars amb gestes i llegendes i regalarem dosis d'èpica. No es serviran a domicili, caldrà anar a plaça.