2008
Que l’any que comença del cel caiguin espurnes d'or que inflamin els cors amb milions de somriues. Que el batec s’encomani, que causi epidèmia.
Un bloc de Gerard Gort.
Que l’any que comença del cel caiguin espurnes d'or que inflamin els cors amb milions de somriues. Que el batec s’encomani, que causi epidèmia.
He somiat que mai ens havíem dit adéu. O potser que sí que ens ho havíem dit. El cas és que estàvem junts, els nostres cossos es trobaven de nou i res més no importava. Els somnis reparen allò irreparable.