La felicitat és un plat de rovellons!

Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si oblidat de tu mateix fas tot el que pots en teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l’adobament del món. El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva.


Fragment de l'Elogi del viure, de Joan Maragall.

Una petxina és una cosa ben petita, però puc desmesurar-la tornant-la a deixar al mateix indret on la trobo, posada damunt l'extensió de sorra. Car aleshores prendré un grapat de sorra i observaré el poc que me'n resta a la mà tan bon punt s'hagi esmunyit pels intersticis dels dits gairebé tot el grapat; observaré uns quants grans, després cada gra, i cap de tots aquests grans de sorra ja no em semblarà aleshores una cosa tan petita, i aviat la petxina formal, la copinya d'ostra o la tiara borda o la "navalla" m'impressionarà com un enorme monument, colossal i preciós alhora, quelcom com ara el temple d'Angkor, Saint-Maclou o les Piràmides.

Fragment del llibre El partit pres de les coses, de Francis Ponge. (Montpeller, 1899 - Bar-sur-Loup, Provença, 1988). Traducció al català de Joaquim Sala-Sanahuja.

"Si fos a recomençar tornaria a ésser el mateix i tornaria a formar part del batalló de periodistes quixots, consagrats a una causa, a una bandera, que continuaran escrivint sense altra esperança de retribució que el plaer del deure complert i la joia immensa d'haver contribuït a la defensa d'una causa justa que, en el meu cas personal, és la de la llibertat dels homes i la llibertat de la meva terra".

Domènec de Bellmunt.

Tot i la meva covardia,
voldria pedres de paraula
contra aquest mur.

Del poema En la nit, de Joan Vinyoli.

Croquetes de ceps.

Una de les tapes estel·lars de la taverna 'Els tres porquets' de la Rambla del Poblenou de Barcelona.

Cada dia més m'agradaria d'allunyar-me'n. Però ja ni nord enllà podem fugir.