Quan bec més del compte recito de memòria poemes que no he llegit mai.

Serà en va el gast de saliva que segella cartes de comiat des d'un exili no forçat?

La veritable lluita es lliura intestinament, prop de l'abisme. La superfície és espai exclusiu per al joc.

No és que somiï amb tu sinó que tu ets el meu somni. Avui t'he imaginat jugant a endevinar els colors dels sabors i els perfums de les imatges.

El sentit tràgic de l'existència ens nodreix de saviesa; ens empeny endavant.