Ens maten i humilien i encara aplaudim. Més que mai renego del meu poble. Que la rauxa esmeni el seny. Que el dolor d'ara a les entranyes no ens entregui. No som. Però hem estat i serem.
Monday, June 19, 2006
Previous Posts
- La societat del buit propaga vertigens a l'abisme ...
- La catapulta dispara l'oportunitat dinou.
- Només tu pots redreçar el meu rumb. Només tu pots ...
- És temps de zel, de bellesa radiant, albercocs, sí...
- Deslliurats del pes de la matèria afrontarem geste...
- Vida lineal o vida circular? Aquesta és la qüestió.
- M'exaltes tu i m'enamores tu. Res més. Ni el nou, ...
- Els artistes de la bimba són artífexs de felicitat...
- Mentre col·lecciona mirades suggerents va deixant ...
- Àvid de coneixements t'has posat on no tocava.
<< Home