Vivia al far i estava sol durant setmanes, sovint mesos. Malgrat tot mai va confondre el riure amb el somriure i interpel·lava de nit la lluna.
Monday, January 15, 2007
Previous Posts
- Prop de la flama en honor als màrtirs uns nous lla...
- Tot traça el camí: el demiürg, l'atzar, la casuali...
- A la factoria de somnis els empleats no porten bat...
- El meu credo
- Hi ha qui diu que ens fem grans i que els Reis ja ...
- Has aparegut quan no ho esperava i m'agrada que ai...
- El calendari torna al punt de partida però gairebé...
- Surto a fer un vol pels carrers de l'Eixample. Ho ...
- Mentre rodolo pels dies el record aquell fuig corr...
- Persisteixi o defalleixi sempre seràs la meva causa.
<< Home