Aquest cop de porta no em farà renunciar a tu. Encaro l'ara i el demà amb l'esperança que això no sigui un final definitiu sinó un parèntesi, una etapa transitòria. De totes maneres, "si l'atzar et porta lluny, que els déus et guardin el camí, que t'acompanyin els ocells, que t'acaronin els estels..."
Monday, March 12, 2007
Previous Posts
- Hi ha dies i nits en què sembla que tot s'enfonsi ...
- Al Tortell i companyia
- El príncep ha descobert que és a la lluna de Valèn...
- La vida et rebrega a cops i a cops t'eleva. Em pre...
- Un diumenge de sol, prenc el sol, tot sol, a la pl...
- Desconcertat, no sé si som història o encara hem d...
- Passatges incerts et conviden a transitar-hi i et ...
- A la sala particular dels mals endreços s'hi amunt...
- Desafio la gravetat i totes les lleis.
- Fas l'aniversari en terres de dieguitos i mafaldas...
<< Home