L'altre dia vaig reconstruir sol els itineraris que fèiem junts fins al recer dels nostres cossos. I la nostàlgia no em resulta amarga; em fa feliç.
Thursday, July 19, 2007
Previous Posts
- L'onatge et fa agafar embranzida vers no saps on i...
- Tenir-te prop altera la meva relació amb el món. T...
- Tens sabor de somriure i fas olor de mirada. Beses...
- El congrés de dones d'aigua té data incerta, desco...
- Sóc ciutadà del somni. D'un indret sense present, ...
- Recordo amb enyor la textura de tovallola que fa o...
- El demà que ens pertany es fa pregar: serà millor ...
- Per tu, que per a mi ets llavor subversiva, endarr...
- Aiguabarrejo amors de la més diversa índole.
- Dissabte els carrers de les ciutats de Palma i Val...
<< Home