Fa encara no una setmana d'aquells instants de felicitat extrema. En caure de tan amunt a l'abans terraplè em sento ara en la fondària més profunda. Alts i baixos i contrastos que revelen potser la improfitositat de la línia recta. Disposat a l'alegria, el sospir, el dolor i el sotrac, la defugiré sempre. Ni sóc ni vull ser encefalograma pla.
<< Home