Sóc ciutadà del somni. D'un indret sense present, ni passat, ni futur. D'allí on regna la boira de l'eternitat.

Recordo amb enyor la textura de tovallola que fa olor a net. També la teva veu, el teu somriure. I aquella manera teva de mirar-me.

El demà que ens pertany es fa pregar: serà millor no impacientar.

Per tu, que per a mi ets llavor subversiva, endarreriré o avançaré de nit tots els rellotges. Fins que els dies siguin nostres.

Aiguabarrejo amors de la més diversa índole.

Dissabte els carrers de les ciutats de Palma i València van ser un clamor que encomana moral de victòria. Ja no ens mou només la voluntat de resistència.

Busco harmonia i equilibri enmig del caos. Les ànimes que m'acompanyen saben també que tal propòsit exigeix total solitud.