Despunten crits de fulles en els arbres,
esquinça un vol de grius el captard
i la muntanya, amb blau recolliment
crepuscular, porta a la falda humil
un davantal de blats encara tendres.
M'allunyo dels embruixos del ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Domini màgic, de Joan Vinyoli.

Pitjar lo botó. Ballar el ball de la cirereta. I cridar ben fort "Visca el metro!"

Desassedegar-me, sense cap pressa, amb regalims de suc de pruna que llisquin pel teu coll. Aquesta és la victòria que vull.