Entre els meus braços, ai, he perdut tantes coses.
No et retingueren mai: per això és que hi reposes
i et tinc per sempre més.

Fragment final de Cant d'Abelone de Rainer Maria Rilke.

Qui la rescatarà del fons del mar? Qui li explicarà ara els idil·lis de la vila?

Que plena de dolor
la teva cisterna
de pedra fosca.
La pluja de molts anys
de soledat
l'ha omplert.
Jo ara bec del teu solatge
l'intent de salvar-nos
d'aquesta soledat.

Cisterna, de Joan Vinyoli.

Som cinc mil
que ballem entre el cel i l'infern...

Després del silenci dels àngels de la guarda renunciarem per sempre a les renúncies.

Quan tot era possible, tot es va quedar a mig fer.

Escortat pels monumentals burgesos de Calais esculpits per Rodin crido amb èmfasi, al mig de la Rambla: "Visca l'home que plantava arbres!".