Acompanyat sempre en el vici,
i tan sol en la quotidianitat
decideix canviar de rumb.
Ara vol fer-se palles amb diversa companyia,
beure envoltat de conversaires alegres en aquells bars foscos amb taula de billar,
pagar per sexe agafat de la mà de la muller;
caminar sol pel passeig de Gràcia un dissabte a les vuit del vespre;
pujar al primer tren que passi;
cantar ben fort i ballar i saltar per animar els que omplen el metro;
invitar desconeguts al cau secret mai revelat;
pensar en platges desertes des de l'hipermercat estant, també en dissabte;
freqüentar biblioteques públiques per contemplar els que llegeixen;
anar al futbol a tancar els ulls;
trucar aquella amiga, la que sempre et diu per anar al cinema;
enverinar els gossos que es caguen al portal;
proposar indecències a les més reservades;
envellir depressa com excusa per tastar l'elixir que t’espera;
matar neurones per sentir-te més sol;
interrogar la gent sense per què;
inventar històries per explicar-les;
somriure i plorar sol i no sol.
Sense complexos, extirpat el pudor, faràs el que calgui.
Qualsevol cosa que se t’acudeixi.
Tot per no tenir altre remei que recomençar.
És l'hora de prémer el botó de reinici?