Els vestigis dels mots que no et dic emergiran; desitjo que no massa tard.
posted by gg at 7:22 AM
Sunday, February 12, 2006
Previous Posts
- Marxar per assaborir el retorn i buscar cares nove...
- Ara el més preuat són les escorrialles. Només un d...
- Sento que he perdut la brúixola però la recuperaré...
- La reina de Sabà et vigila. Quan ho mereixis se't ...
- Com imantar la pols d'estrella dels dos jos que es...
- Passava per allí, el passavolant, i es va endur el...
- El mestratge del deixeble va deixar marca.
- Tot i que no haguem trobat encara el calaix som ar...
- Necessitem més que ordinarietat: misteri, mite, ll...
- Per avançar vers el jorn de la congelació dels rel...
<< Home