Passejant per Reus m'he sentit aliè al què i qui m'envolta. Aquest Reus ja no és tan el meu Reus. I no sé si jo sóc qui no encaixa o és el tot qui ha canviat.
Thursday, October 19, 2006
Previous Posts
- M'aixoplugo, en mal recer, de les pors inconcretes...
- Sol i tempesta anuncien, avui, tardor de prodigis.
- Tancat per vacances
- Com el millor regal dels Déus espero que un dia em...
- Hi ha bagul que guardi els somnis no retinguts?
- Ja és estiu. I no sé si els primaverotardorals ens...
- La cita anhelada es perpetua futur. El dia no arriba.
- M'allunyo cada cop més de la majoria. I la diferèn...
- Ens maten i humilien i encara aplaudim. Més que ma...
- La societat del buit propaga vertigens a l'abisme ...
0 Comments:
Post a Comment
<< Home