Forceges amb el gris, l'empenys precipici avall. Però torna, sempre torna.
Monday, April 02, 2007
Previous Posts
- I tot d'una l'abril t'envia un sms: "Espavila, vén...
- Ser valent no és no tenir por sinó ser capaç d'enf...
- Ara que jo sí estic descentrat no sé si tombar, vo...
- El carter que bustia tendresa en forma de cançons ...
- El llindar de l'abisme, el meu terreny predilecte.
- Enlluernat pel gris del país de Hammershøi, Lars V...
- És en l'absència que et fas més present. Igual com...
- La vida d'ara és només un petit fragment d'existèn...
- Trobo la felicitat en la melangia i en les petites...
- Aquest cop de porta no em farà renunciar a tu. Enc...
<< Home