Les tres vaques es retroben. No per pasturar l'herba fresca a l'atzar sinó per anar de concert a la llera d'aquell riu. La que reia, ja no riu. La de la mala llet ja no és ni adusta ni arrogant. La cega és en l'adagio d'Albinoni que hi veu clar.
Wednesday, April 04, 2007
Previous Posts
- Forceges amb el gris, l'empenys precipici avall. P...
- I tot d'una l'abril t'envia un sms: "Espavila, vén...
- Ser valent no és no tenir por sinó ser capaç d'enf...
- Ara que jo sí estic descentrat no sé si tombar, vo...
- El carter que bustia tendresa en forma de cançons ...
- El llindar de l'abisme, el meu terreny predilecte.
- Enlluernat pel gris del país de Hammershøi, Lars V...
- És en l'absència que et fas més present. Igual com...
- La vida d'ara és només un petit fragment d'existèn...
- Trobo la felicitat en la melangia i en les petites...
<< Home