Honorem a la soprano una nit de dijous pels carrers del Born amb una cançó a treus veus. Ella ens obsequia amb un somriure i amb un diapasó, l'instrument que marca la nota la perquè afinem en la vida. És el la de l'alegria, el la de la felicitat contagiosa.
Saturday, December 06, 2008
Previous Posts
- La jove de la perla observa per la finestra la pla...
- Som els qui empenyem.Però el pas del tempsno el ti...
- Procedeixo d'on no he estat mai. D'allà on vaig.
- Busco un cabdell de fil d'Ariadna per anar-lo dese...
- Ets arreu. Dins meu i fora de mi. Al zenit i al na...
- Ben sospesat, els diesde joventut valen moltper no...
- Segueix el consell de Joan Salvat-Papasseit: no es...
- M'allunyo per plantar-me en el suburbi de les peti...
- Un altre Sant Pere s'ha fet fonedís i voldríem ja ...
- Compro gavardina que m'abrigalli en temps de foscú...
<< Home